Fundació Caixa Vinaròs

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
La Fundació Sala Sebastià Miralles
Sala Sebastià Miralles

SEBASTIÀ MIRALLES AL CENTRE DEL CARME

Correu electrònic Imprimeix PDF

El Consorci de Museus i la Fundació Caixa Vinaròs organitzen la mostra que podrà veure’s fins al 12 d’octubre

El Centre del Carme s’obri a l’escultura poètica de Sebastià Miralles

L’artista de Vinaròs presenta 17 noves escultures i collages per a la sala del Refectori on va començar els seus estudis de Belles Arts

alt

Sebastià Miralles invita a l’espectador a introduir-se en el seu univers de simetries i asimetries, poemes i jocs de paraules en la què és una de les seue millors exposicions dels últims anys

València. El Centre del Carme inaugurà el dijous 4 de setembre l’exposició ‘En certa forma’ de l’artista vinarossenc Sebastià Miralles. Dins del panorama artístic valencià, l’escultor Sebastià Miralles ha vingut ocupant un lloc de rellevància en les últimes quatre dècades no sols pel seu prolongat itinerari expositiu sinó també per la seua fonamental aportació al llenguatge de l’escultura al País Valencià.

Seguidor del constructivisme rus, alumne i admirador d’Oteiza i Chillida i dels surrealistes, Miralles torna amb aquesta obra als seus inicis quan estudiava a Barcelona, després de passar per l’escola de Belles Arts de Sant Carles al Centre del Carme.

El director gerent del Consorci de Museus del Páis Valencià, Felipe Garín, va inaugurar l’exposició acompanyat pel President de la Fundació Caixa Vinaròs, Manuel Molinos, a més del degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, José Luis Turó, i artista, Sebastià Miralles.

Gran dibuixant`, les seues obres comencen amb dibuixos molt exactes que es van omplint de color amb oli, esmalt sobre paper o cartolina que donen lloc als collages que es poden veure en la sala. Miralles atorga gran importància al dibuix que més tard trasllada a l’escultura que adquireix en ella el seu propi llenguatge.

Per al Centre del Carme l’artista de Vinaròs presenta 17 collages i 17 escultures de mitjà i gran format (fins més de dos metres d’alçada) realitzades en fusta, ferro, ferro galvanitzat i formigó.

Sebastià Miralles treballa per mitjà del mètode de construcció, les seues formes aparentment geomètriques són en realitat producte de l’atzar, com farien els surrealistes, però són en definitiva formes fàcilment recognoscibles per qualsevol persona, formes que pretenen ser universals i prototípiques que s’acosten d’una manera o una altra a l’espectador per a activar la seua imaginació, des de la contemplació fins a la reflexió.

L’artista juga a més amb els títols de les obres. Molts d’ells són poemes o jocs de paraules que generen ambigüitat i desconcert, entre la tradició i la modernitat, una provocació cap a l’espectador. Segons Miralles “l’escultura ha de tindre un component poètic que porte a l’espectador a un estat de contemplació a manera de meditació. Les meues escultures transmeten serenitat encara que la seua asimetria té un cert component de sorpresa”.

L’exposició que organitza el Consorci de Museus del País Valencià en col·laboració amb la Fundació Caixa Vinaròs, és probablement la més completa i més reflexiva de l’artista, que va abandonar fa pocs anys la seua labor de docent que li ha acompanyat durant més de 30 anys per a tancar-se en el seu taller i treballar cada un dels elements que avui s’exhibixen en el centre cultural valencià.

Una escultura de fusta i acer pintat de grans dimensions dóna la benvinguda a la sala, ‘Mirar cap al sud. A la memòria de Sudani’, al fons una peça de ferro ‘D’ una terra i d’un temps ès la fita marquen l’eix d’esta exposició on la resta de peces distribuïdes aleatòriament per la sala componen un paisatge escultòric i poètic que romandrà en el Centre del Carme fins al 12 d’octubre.

alt

A l'acte d'inauguració, van assistir-hi el president de Fundació Caixa Vinaròs, Sr. Manuel Molinos Borràs i l'alcalde de Vinaròs, Sr. Juan Bta. Juan qui en la seua intervenció va destacar: "el caràcter universal de Sebastià Miralles, la seua obra valorada per tots aquells que la coneixen" alhora que va recordar "que Sebastià Miralles sempre té present a Vinaròs on podem gaudir de grans obres com la situada enfront de Caixa Vinaròs o la Creu de l'ermita de la Misericòrdia".

alt

 

 

Sebastià Miralles

De quantes firmes componen el nodrit panorama de l’escultura  valenciana contemporània, fa anys que la de Sebastià Miralles Puchol (Vinaròs, 1948) ocupa  un lloc destacat en els mitjans especialitzats i disposa de l’admiració dels amants de l’art més innovador. Un estil resolt a parts iguals entre l’escrupolós respecte als valors expressius inherents a la forma i la matèria i una manera d’entendre la plàstica escultòrica bolcada cap a un diàleg obert amb l’entorn constituïxen la seua més destacada senyal d’identitat.

Amb més de trenta anys d’experiència i un gran nombre d’exposicions a més d’obra pública a Terol, Vinaròs o Aldaia, destaquen entre els seus últims treballs, les seues propostes per a l’Ascona Art Festival de Suïssa en 2013, a més ‘d’Artistainvitaartista’ que va poder veure’s en distintes seus com a EUA o Itàlia. 

 

 

 

 

 

PUNT I APART DE SEBASTIÀ MIRALLES

Correu electrònic Imprimeix PDF

PUNT I APART no és només el títol de l'exposició present. És un propòsit que surt de la necessitat de revisar la producció realitzada aquests darrers anys.

El professor Roman de la Calle va qualificar la meua actitud vers la creació com la del Guadiana: a voltes el corrent de l'aigua va  soterrat i en silenci i d'altres transcorre alegre i lleuger entre matolls i cudols.

La creació en l'art, igual que en altres camps, depèn molt del tarannà del creador, hi ha qui és molt sistemàtic i hi ha qui es molt caòtic per parlar de dos extrems. El meu cas pertany  al segon grup, és precisament per això que periòdicament em veig obligat a parar el treball i a recapitular per a poder reflexionar i reorientar la creació. Entenc que la creació escultòrica és un fenomen convergent on coneixements, mètodes, tècniques i propòsits dibuixen els objectius que s'han de traçar al començament d'un nou projecte.

PUNT I APART és el punt d'inflexió que ha de permetre iniciar una nova etapa productiva, aquesta mostra és el final d'un cicle. Un cicle prologat per una sèrie de dibuixos preparatoris, alguns d'ells, com sempre, donarien pas a la construcció d'un conjunt d'escultures que he exposat en sales d'exposicions o s'han fet públiques a l'estar ubicades en espais urbans. Dos llibres de poemes son el sostrat d'unes inquietuds que venen a complementar allò que l'escultura no permet dir o en tot cas, ho fa discretament o tan sols ho insinua.

Fruit de l'evolució dels dibuixos que he continuat fent durant aquest temps, (el dibuix és una condició necessària per a investigar noves possibilitats en escultura) són aquestes escultures de petit format, escultures que son estudis compositius i donem pas a formes més definides i de major envergadura.

Els principis estètics de la present mostra han estat ben definits per Assumpta Rosés en l'assaig que fa al catàleg de l'exposició L'accent amb què dius les coses. També una aproximació interessant respecte als meus dibuixos la fa en el mateix catàleg Aldo Ternavassio en parlar sobre lo visible o l'invisible en la meua obra gràfica.

No obstant he d'afegir que l'obra no és una definició estàtica de les pretensions de l'escultor, ben al contrari, l'obra viu gràcies a la reinterpretació que l'espectador hi fa en el moment que la contempla, en aquest sentit el meu treball es presenta obert, no son objectes que es tanquen en si mateixos. Esperen de la sensibilitat i de l'atenció de qui se'ls mira per a recrear-los, volen constituir-se, des de la seua autonomia, en artefactes dinamitzadors de la consciència a través de la sensibilitat.

D'ací l'energia que demanen en ser creats. Impregnar l'objecte d'aquesta energia no sols demana saviesa i experiència, exigeix a l'escultor entrega total i determinació en la acció constructiva, això vol dir: fugir de tota rutina i atendre a plantejaments inèdits i il·lusionants, cercar allò que encara no saps com és encara que, intuïtivament o perceps, i sobre tot, recórrer una nova aventura que eixample el pensament creador.

Aquest és el goig de l'artista i així o deuria d'entendre l'espectador: amb la fruïció i el desig de poder rebre nous estímuls que obrin els sentits cap a l'Univers. És per això que ara, de moment, el que toca es fer PUNT I APART.  

Sebastià Miralles

 

Espai de Sebastià Miralles

Correu electrònic Imprimeix PDF

La tercera planta, antic porxe, s'ha convertit en l'exposició permanent de l'escultor Sebastià Miralles i del pintor Fernando Peiró Coronado.

Sebastià Miralles Puchol (Vinaròs 1948)

sebastiamiralles.com

Estudia escultura entre els anys 1967 i 1972 a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a València, i de Sant Jordi, a Barcelona. És llicenciat per la Facultat de BB.AA de Barcelona i Doctor per la Facultat de BB.AA de València. Fou professor del Departament d'Escultura de la Universitat Politècnica de València des de I'any 1981 fins a I'any 2008.

És autor del llibre de poemes DeIs reflexos, Instant varat í L'accent amb que dius les coses. També ha publicat en diversos mitjans assaigs relacionats amb l'art i l'educació

Dels treballs artístics d'aquest autor devem ressenyar les escultures públiques de gran format. Presència, al Parc "Joan Pellicer" de Bellreguard, (València. 1990). L'origen, el trànsit i la transcendència, a la Capella de l'Ordre de Santa Anna, (Terol. 1992). Discurs Solar, Ribera del riu Xeraco, (València. 2001) Ab-U, Jardins del Campus de la Universitat Politècnica (València. 2002) Maimara estel de terra enllà, Cinturó Verd, (Aldaia, València. 2006) Cruilla, Capella de l'ermita de Sant Sebastià (Vinaròs 2008) , Creixent, Carrer de Sant Cristòfol, (Vinaròs 2008), entre d'altres.

La seua obra s'ha vist en nombroses mostres personals en 1982. "Senyals i Límits", Taller d'art, Reus. 1985." Perfils de I'ombra", Sala del Palau de Paterna. 1986. "Escultura", Casa de Cultura de Bellreguard.1987. "Densitats", Galeria Lucas, Gandia. 1988. "Hermetismes", Galeria M.R. Roma. "Transicions" Galeria Pascual Lucas espai, València. 1989. "Transicions", Capella de Sant Roc, Valls. "Exercicis de memòria", Galeria Edgar Neville, Alfafar. 1990. "Exercicis de memòria", Galeria Clave, Múrcia. 1991. ..

A més d'aquestes mostres personals, altres exposicions col·lectives han donat a conèixer el seus treballs que estan ubicats a diferents col·leccions particulars i/o institucionals de Santiago de Xile, Mèxic, Brussel·les, Roma, Tucumán, Toquio, Terán, València, Tarragona i Castelló

 


CatalanEspañol(Spanish Formal International)

Calendari d'actes

<<  Maig 2017  >>
 dl  dt  dc  dj  dv  ds  dg 
  1  2  3  4  5  6  7
  8  91011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

Qui és en línia

Tenim 149 visitants en línia